1 1 v. tr. [LC] Fer entrar de cap (una cosa) dins una altra. 1 2 v. tr. [AGA] Encorbar i colgar sota terra (una branca) a fi que posi arrels. 2 intr. [TRA] Una nau, enfonsar més o menys la proa o tenir-la més o menys enfonsada. 3 intr. pron. [LC] Posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa. L'Anna decidí no capficar-se en l'estudi. El públic no es capfica a estudiar les causes dels esdeveniments. Això no serà res: no val la pena de capficar-s'hi. L'acusat feia veure que es capficava per coses que mai no li havien importat. El vaig trobar tot capficat i vaig mirar si podia distreure'l de les seves preocupacions.
